LÆEstrany reuneix tres llibres de versos: un llibre inèdit titulat Ara li és igual ser qui és (2024), i dos títols més ùUlls al bosc (2019) i Com si tinguessis temps (2014)ù, que completen un cicle tancat de deu anys de creació poètica. Esteve Miralles (1964) va començar a publicar els seus primers poemes, en revistes i antologies, a lÆentorn de 1984, i no en va fer llibres fins arribar a la cinquantena, amb aquest cicle i aquestes tres peces. LÆEstrany és un volum estrany, dÆun poeta estrany, poc classificable, i concentrat ùsobretotù a desidentificar-se. Com hi diu una endreça de Wallace Stevens: «He was not man yet he was nothing else.» LÆEstrany qüestiona les innocències fabricades i les inflacions banals del jo. A lÆepíleg del volum, sobre el poema, Miralles hi apunta: «O és paradoxal ùirreductiblement irreductibleù o és trampa. És pietat, o exhibició. [à] O és fort i esbadellat, o és propaganda. [à] La poesia és un vincle. La possibilitat dÆuna mena de vincle: que cada poema ha de construir cada vegada. Cada vegada.» Formalment, el llibre conté una àmplia diversitat estilística, que va des del p