Katalánsky
Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, per? ni elfeixisme és simplement corporativisme ni el corporativisme és un fetexclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la SegonaGuerra Mundial, Europa i sens dubte Catalunya van assistir a latransició d'una societat liberal, positivista i racionalista, a unanova societat de masses. No va ser un canvi f?cil i els valors socials es van ressentir. Amb el recurs de la hist?ria comparada, el llibrese centra en la conceptualització d'all? modern i en la validesa delsplantejaments del liberalisme més positivista. A més, analitza com els postulats del primer feixisme beuen de les fonts de la novasociologia -Durkheim, Michels o Le Bon- i dels mites de Sorel sobre la voluntat i la viol?ncia. Davant la crisi del sistema parlamentariliberal, es va qüestionar la representació política basada en elsufragi universal inorg?nic, és a dir, d'individus que votena?lladament, per tal de reconstruir un sistema que tindria duesvirtualitats: l'individu votaria dins el sector, grup o classe a qu?pertanyia, i la política estaria en mans de t?cnics. D'aquesta manera, doncs, desapareixia el polític professional.
