Španielčina
«Ningú no em va demanar que fos artista, i ningú no em va demanar que fes art. Jo volia ser artista i voliacrear obres dÆart. Per tant lÆúnic responsable en sóc jo. No estic gaire segur de voler sentir les opinions dels altres sobre el meu art, ni de voler saber si és bo o dolent, si és autèntic o fals. El que m'interessa sónmés aviat les emocions que provoca. Ahir era en un restaurant de la ciutat alemanya de Goslar, i a prop de la meva taula hi jugava una nena. Era molt bufona i em mirava amb uns ullassos interrogadors, preguntant-se qui era jo. Em vaig treure una pedra de dins la bossa ûmÆencanten les pedres i sempre en porto a sobreû i la hi vaig donar, explicant-li que venia dÆEspanya. La nena estava fascinada per aquella pedreta ordinària, era increïble. LÆanava ensenyant a tothom del restaurant. Alguna cosa extraordinària acabava dÆenriquir-li la vida. La pedra no era res, però per a ella ho era tot. Un miracle. Això és lÆart per a mi.»
