Katalánsky
Què voleu que us digui?, que em dic Josep i vaig néixer a Súria?, quevaig treballar 40 anys volent ser mestre o que m'he retrobat en unajubilació esplèndidament creativa? Avui el País demana una altrarelació de pertinença.Escric, escric en català, escric en el català que em van péixer elspares i la Vall, aquell català avui desnonat per mor de la comprensió, aquell català sacrificat al déu de la dialectalització més iniqua imesella i miserable del món. Escric perquè sóc viu i perquè reclamoque la meva pàtria sigui viva -perquè la Llengua és la Pàtria- i lavull reconèixer quan una veu qualsevol me la planta davant del nas.He arribat a publicar fins a una dotzena i mitja de poemaris, taninútils com els altres 10, 20 o 50 que es publiquen cada any, i tanimprescindibles com tots ells. Tots els meus llibres parlen d'amor,d'amor, sobretot, a la Llengua i a la Pàtria i a la Natura, i no n'hiha cap de transcendent i no n'hi ha cap que sigui capaç de canviar elmón, ni tan sols de transformar-ne una petita part (els altres,tampoc).No tinc cap intenció, per., de deixar d'escriure, segurament perquè no sé si sabria fer una altra cosa.Busqueu-me, si us ve de gust, a la Xarxa: m'han dit que hi sóc. Calders, hivern del 2015
